The Long Vowel
04nunchi · coreà눈치

EpisodisTemporada 1 · Dins

Episodi 41:56

Nunchi: llegir l’ambient

Ok Ha-eun porta la sala d'un restaurant a Busan. Nunchi és saber llegir l'ambient amb la mirada.

0:00 / 1:56La paraula

Amb Ok Ha-eun · Responsable de sala d’un restaurant, Busan

L'àudio d'aquest episodi és en anglès; la pàgina està traduïda.

Notes de l'episodi

Nun vol dir ull; nunchi és allò que l’ull capta abans que ningú parli. Ok Ha-eun dirigeix la sala d’un restaurant de Busan i ensenya el personal nou sense donar-los normes: després de cada torn, els pregunta què volia la taula set, no pas què havia demanat.

L’últim episodi de la primera temporada.

En aquest episodi

  • Nunchi agut i absència total de nunchi
  • La taula silenciosa, la mirada cap a la porta, l’avi amb l’ampolla
  • Ensenyar allò que no es pot explicar

Transcripció

Fes clic en una marca de temps per reproduir l'àudio des d'aquell punt.

  1. 0:00

    TeodorAixò és The Long Vowel. Soc en Teodor Halvorsen.

  2. 0:04

    OdileSoc l’Odile Marchetti. La nostra convidada porta la sala d’un restaurant molt concorregut de Busan: Ok Ha-eun. Ha-eun, digues-nos el mot.

  3. 0:12

    Ha-eunNunchi. Nun vol dir «ull». I nunchi és... com ho diria? Mesurar una sala amb la mirada. Saber què sent la gent abans que ho digui.

  4. 0:22

    TeodorAixí doncs, tacte?

  5. 0:23

    Ha-eunEl tacte és el que fas. El nunchi és el que perceps primer. Pots tenir nunchi i, tot i així, decidir ser groller.

  6. 0:32

    OdileCom el fas servir en una frase?

  7. 0:35

    Ha-eunDiem que tens un nunchi molt ràpid. És un elogi. O bé: «No té gens de nunchi». Això es diu d’aquell client que no para d’explicar una història llarguíssima mentre tothom es posa l’abric.

  8. 0:47

    TeodorPotser jo he estat aquest client.

  9. 0:49

    Ha-eunTothom ha estat aquest client alguna vegada.

  10. 0:53

    OdileEn quins moments et resulta més important a la feina?

  11. 0:56

    Ha-eunEn tot moment. Una taula queda en silenci; potser estan discutint, així que no m’hi acosto a preguntar si volen les postres. Algú mira dues vegades cap a la porta; vol el compte, però li fa massa vergonya fer-me un senyal. Un avi serveix a tothom; li porto l’ampolla a ell, no pas al jove que l’ha demanada.

  12. 1:17

    TeodorNingú no t’ha dit res de tot això.

  13. 1:20

    Ha-eunNo. Aquest és el quid de la qüestió. Si t’ho han de dir, ja fas tard.

  14. 1:26

    OdileSe’n pot aprendre?

  15. 1:28

    Ha-eunA poc a poc. Quan comença a treballar personal nou, no els dono normes. Després del torn els pregunto: què volia la taula set? No pas què han demanat, sinó què volien. Al cap d’unes setmanes, comencen a veure-ho.

  16. 1:42

    TeodorA casa ho desconnectes?

  17. 1:44

    Ha-eunMai. El meu marit diu que el llegeixo com si fos un menú.

  18. 1:48

    OdileOk Ha-eun, gràcies.

  19. 1:50

    TeodorAixò era el nunchi, i aquí acaba la nostra primera temporada. La segona temporada ens porta a fora.

Descarrega la transcripció: WebVTT · SRT

En aquest episodi